La Vall, avui

Un espai natural i d’esbarjo ciutadà

Des de final del XIX i fins avui la vall és, per als ciutadans de la veïna ciutat de Girona, un lloc d’esbarjo i esport. Potser l’element més atractiu per als visitants antics era el bon nombre de fonts. Avui són ben conegudes encara les del Bisbe, d’en Pericot (la més antiga de totes), d’en Fita, dels Lleons, del Ferro, d’en Lliure. Si abans les activitats més atractives per als visitants de la vall eren el passeig sota l’ombra o la berenada a les fonts, avui en dia, al costat d’aquestes, sovintegen els excursionistes vers el fons de la vall, cap a Sant o cap als Àngels, els ciclistes de muntanya i els amants de la natura. Al segle XIX i principi del XX s’hi van arribar a construir algunes torres d’estiueig de famílies gironines.

 

Demografia i activitat econòmica

Els darrers anys hem assistit a un increment de població i a l’aturada relativa de l’envelliment per les noves construccions i la reforma d’altres d’antigues que han atret nous veïns a la Vall. Segons el padró del 2010, la Vall consta de 655 habitants (el 0,68% de la població de la ciutat). Les dades dels darrers anys mostren petites oscil·lacions: 569 habitants el 2004; 608 el 2005; 653 el 2007; 671 el 2009; per bé que al 1982 érem 764. Amb tot, les estadístiques municipals mostren que un sector important de la població és d’edat avançada, sent el segon barri de la ciutat amb més gent gran.

La vall encara conserva una estampa rural, amb conreus de cereals, horts i un ramat d’ovelles i cabres introduït recentment per l’ajuntament. En efecte: l’ajuntament ha dut a terme un parell d’actuacions dirigides a preservar el caràcter agrícola i ramader tradicionals de la vall, amb derivacions paisatgístiques i de prevenció contra incendis. D’una banda, ha establert acords amb propietaris rurals per tal de llaurar i mantenir camps que d’altra manera romandrien abandonats; d’altra banda, ha contractat, des de l’estiu del 2008, un ramat de xais i un pastor per tal de mantenir net el sotabosc i, en general, les zones rurals dela Vall.Finalment, algun aficionat hi practica l’apicultura. Però no es pot dir que aquest conjunt d’activitats comportin avui un aprofitament econòmic significatiu.

Avui dia només es mantenen algunes activitats de tipus artesanal o de minúscula industrialització, comerç o serveis: un magatzem-botiga de llums, un forn de pa, una residència per a gossos, un taller de pastisseria, dues cases de turisme rural, una botiga de queviures reoberta de fa poc, la residència d’estudiants del monestir, etc.; properament s’obrirà un restaurant a la zona del pont d’en Pericot, mentre que un servei equivalent, Can Sirvent, fa anys que va tancar portes.

 

L’activitat associativa

L’activitat associativa va reviscolar amb la recuperació de les antigues escoles, l’actual centre d’activitats cíviques i socials. Avui disposem de l’Associació de Veïns, reviscolada de fa ben poc –després d’un període actiu però rutinari–  gràcies a la iniciativa del grup de joves de la vall i a la col·laboració entusiasta d’una colla de veïns; de la continuïtat del CREC, els membres del qual estan vinculats a l’Associació i que gestionen alguns espais de propietat episcopal al servei del veïns; d’unes activíssimes Associació de la Gent Gran i la dels Joves; de l’Associació de Naturalistes de Girona (web). L’ajuntament de Girona hi ha instal·lat l’Aula de la Naturaper fer conèixer el medi natural de la Vall mitjançant uns itineraris establerts i que a l’estiu organitzen un casal per a la mainada basat en la descoberta del medi natural. Gràcies a totes aquestes entitats, la Vallorganitza un munt d’activitats ben diverses al llarg de l’any, adreçades a tota mena de col·lectius i interessos, que tenen com a objectiu el benestar del conjunt del poble, la contribució al lleure dels propis veïns tant com l’aprofundiment en el sentiment de pertinença a una col·lectivitat i sentir-se’n orgullosos. Podeu veure-ho a l’apartat d’activitats.

Després de la intensa activitat cultural i esportiva dels anys setanta, el poble no disposa avui a les instal·lacions del CREC de cap equip ni activitat pròpia (per bé que les aquest espai es lloga per a activitats esportives privades; judo, tai-txi, aikido, etc.); ara mateix, les instal·lacions es troben en un estat de conservació prou lamentable, a l’espera que l’ajuntament de Girona n’assumeixi la rehabilitació, manteniment i reactivació en funció d’un conveni establert entre l’Associació de Veïns, l’Ajuntament mateix i el bisbat, mitjançant el qual el municipi es fa càrrec de la instal·lació durant un període de 25 anys, a partir del 2011, data de la signatura del conveni.

 

Alguns greuges

Si la comunicació de la Vall amb la ciutat de Girona i amb l’exterior ha estat motiu de preocupació permanent (recordem que no es va pavimentar el carrer Sant Daniel fins a mitjan anys setanta, obres pagades pels veïns, i que el portal de Sant Pere es va enderrocar al 1974, per bé que per facilitar l’accés a camions de gran tonatge per a un negoci privat d’extracció de terres), avui, amb un seguit de circumstàncies que agreugen les dificultats històriques d’aquest accés i sortida únics, ha esdevingut el problema central per als habitants de la Vall, particularment pel que fa a la seguretat dels vianants (podeu consultar la darrera proposta presentada a l'Ajuntament sobre viabilitat).

El capítol de mancances i greuges comparatius amb altres indrets de la ciutat és notori: si el servei de neteja públic és encara ara deficitari, el de clavegueram no es va començar a resoldre fins a mitjan anys vuitanta (i encara ara, la claveguera lateral al fons de la llera del Galligants comporta un impacte excessiu). Hi hem d’afegir una connexió amb transport públic encara molt insuficient, dèficits en l’enllument públic, l’absència d’un punt de lectura municipal en els locals de l’Associació i de la Gent Gran, entre altres.

Hi ha un seguit de serveis bàsics que hi són completament absents: escoles, servei d’assistència mèdica, farmàcia, quiosc, bar, etc. Aquestes mancances, afegides a la manca d’activitat econòmica, fan que la gent de la vall hagi de desplaçar-se diàriament del seu poble cap a ciutat per anar a treballar, estudiar, comprar, a cal metge, etc. Un desplaçament massiu que no té contrapartida en transport públic ni en l’adequació de l’accés únic a la vall.

 

Un paradís perdut?

En bona part, l’aparença paradisíaca que ofereix la vall als ulls del visitant amaga la història d’una pèrdua constant: la condició de municipi independent i l’ajuntament propi, les explotacions i activitats agrícoles i ramaderes productives, les escoles i altres serveis imprescindibles per a la col·lectivitat, bona part de les activitats econòmiques no agrícoles i de serveis, bona part de les fonts (i les poques que resten estan contaminades o són poc aconsellables per a la beguda), l’harmonia i la integritat natural de la vall amb la construcció de la variant pel damunt, la població (amb un envelliment remarcable); i no percep, d’altra banda, el conflicte de l’accés al poble i la seguretat en la viabilitat, l’alerta persistent dels veïns per mantenir una situació digna de les infraestructures i altres qüestions davant d’un abandó més o menys manifest de l’ajuntament gironí en relació a d’altres zones de la ciutat.

És cert que és ben agradable de viure-hi (per a qui no és un fan compulsiu dels centres urbans) però també és cert que els greuges comparatius amb altres barris ciutadans i la poca atenció municipal que rep una zona que significa un dels punts d’esbarjo i contacte amb la natura clau dels ciutadans gironins fan que es desequilibri la balança massa sovint cap al costat negatiu.

 

Bibliografia essencial

Anna Gironella i Delgà, El monestir de Sant Daniel. Mil anys de vida a la vall, Girona: Ajuntament de Girona / Fundació Abertis, 2010.

Natàlia Iglésias i Salvador Cargol, La Vall de Sant Daniel, Girona: Diputació / Fundació Caixa Girona, 2010.

Llorenç Panella i Soler, «La vall de Sant Daniel», Girona i els seus barris, Girona: Ajuntament de Girona, 1983, 225-253.


flor Associació de veïns de la vall de Sant Daniel - Tots els drets reservats - intranet